dijous, 11 abril de 2013

20 anys amb Guillem Agulló.

No escriuré la història de Guillem Agulló. No la tornaré a repetir. No aquest any. Enguany són 20 anys d'ençà que Guillem fou asssassinat i també en fa 20 que la lluita no atura. Guillem ens va donar forces, noves esperances, per a seguir lluitant pel nostre país, per la Terra que tant ens estimem.

Guillem morí per estimar la seva Terra, la seva llengua, la seva gent i per defensar-ho i no amagar-se. Morí perquè hi ha gent incapaç de respectar les idees que no són les seves. Morí, però nosaltres el fem viure cada volta que alcem un puny, que fem moure l'estelada, que usem la nostra llengua i que defensem la Terra.

Guillem morí, sí, però les idees i les estimes que compartim amb ell segueixen ací. La seva força segueix present en nosaltres i la seva passió mai no marxa. Per ell i per tots els que estimen la Terra seguim lluitant dia rere dia.

No t'oblidem Guillem, el teu record en dóna força per continuar. Per tu, no ens rendim. Per tu, no deixarem cap agressió sense resposta.

GUILLEM AGULLÓ, NI OBLIT NI PERDÓ!!
VISCA LA TERRA ||*||

divendres, 1 març de 2013

Cada quaranta segons.

Per desgràcia, el suïcidi ja s'ha convertit en, pràcticament, una notícia setmanal, a voltes, fins i tot diària. I aprofitant que avui és el "Self Injury Awareness Day" parlaré d'aquest tema. Emperò, em centraré en una part molt concreta que és notícia des de fa molt de temps i que, la majoria de la gent, ignora o no en fa cas: el suïcidi en els joves (el terme joves sol comprendre dels 10 als 24 anys).

Segons dades de l'OMS (Organització Mundial de la Salut) de l'agost de 2012 el suïcidi és "the second leading cause of death in the 10-24 years age group; these figures do not include suicide attempts which are up to 20 times more frequent than completed suicide". Això significa que si incloem els intents de suïcidi tenim que aquesta és la primera causa de mort a nivell mundial entre els adolescents.

Les formes més comuns de dur a terme el suïcidi són mitjançant armes de foc, armes blanques, substàncies tòxiques (verins, píndoles, etc.), penjament, llançar-se de llocs amb certa altitud, etc.

Per què?
La causa de suïcidi en adolescents més freqüent és la depressió. Aquesta pot venir donada per molts diversos factors: mala relació amb la família, marginació a l'escola, pressions diverses, bullying, desordres alimentaris, rebuig, etc.

L'individu no sol arribar al suïcidi en un primer terme. Hi ha tot un procés, el jove arriba al suïcidi quan no veu cap altra sortida. Una persona corrent pot no entendre això, però cal tenir en compte que l'adolescent està deprimit i la depressió és una malaltia greu. A més, és freqüent en els joves, de fet, un 8% d'aquests la pateixen. La bona notícia és que la depressió es pot curar, ja sigui per mitjà de teràpia, de medicació o d'ambdós. La depressió, en ser una malaltia, també té símptomes i, tot i ser molts, n'hi ha que són més comuns que d'altres: cansament, dificultat a l'hora de concentrar-se, canvis en l'apetit, autoodi, allunyament dels amics, etc.
 Gran part dels casos de depressió en adolescents porten al suïcidi, per això és important diagnosticar la malaltia quan abans millor, per això es recomana als pares/tutors del jove que si observen alguns d'aquests símptomes durant dues setmanes es posin en contacte amb el metge del fill o la filla.

Bullying
La web de prevenció de l'assetjament escolar nordamericana defineix aquest fenomen així:
Bullying is unwanted, aggressive behavior among school aged children that involves a real or perceived power imbalance. The behavior is repeated, or has the potential to be repeated, over time. Both kids who are bullied and who bully others may have serious, lasting problems.
 Aquest fenomen ha augmentat i, a la vegada, s'ha tornat més perillós en els últims anys gràcies a les noves tecnologies. Segons el Youth Risk Behavior Surveillance System, un 20% dels adolescents pateixen bullying (2011).
El cyberbullying és una mena de bullying tan freqüent que ja es tracta de forma separada del bullying. Les noves tecnologies (mòbils, xarxes socials, etc.) han provocat que es passi de l'atac físic i/o verbal del pati de l'escola a l'atac psicològic des de qualsevol banda i en qualsevol moment. A més, en el cyberbullying el nen assetjat sol (no sempre) acabar passant de ser la víctima a ser el botxí.

Autolesions
Una altra greu conseqüència són les autolesions. 1 de cada 8 persones s'autolesiona. El tipus d'autolesió més comú en adolescents és tallar-se. Tot i que no es relaciona directament el fet d'autolesionar-se amb el suïcidi, cal dir que sí que estan relacionats i no és estrany que una persona que es vulgui o s'hagi suïcidat s'hagi tallat abans. La majoria dels joves (i de les persones en general) que s'autolesionen intenten amagar les ferides i sempre usen excuses si els demanen per aquestes (com per exemple dir que la ferida li ha fet una mascota).
Les causes per les quals una persona s'autolesiona són molt diverses i cada individu és un cas únic. Mai pots estar segur del motiu pel qual una persona decideix de fer-se talls, de trencar-se els ossos, de cremar-se, etc.

Es pot evitar el suïcidi? Com?
És importantíssim detectar el problema el més aviat possible, ja que quan abans es diagnostiqui, abans es podrà començar a tractar, car si, per exemple, es diagnostica depressió en un jove i se'l tracta, aquest tendrà menys probabilitats de pensar en el suïcidi com a solució.
Un estudi ha demostrat, també, que restringir l'accés a vies de suïcidi (armes de foc, substàncies tòxiques, etc.) ajuda a prevenir-lo.
També és important no menystenir les paraules dels joves, car moltes vegades fer bromes sobre el tema és una manera d'avisar als altres del que passarà. A més, també és molt important parar atenció al comportament de l'individu, ja que en molts de casos les persones amb pensaments suïcides volen ajuda, però són incapaços de demanar-la.
Un fet clau per a evitar suïcidis és la prevenció. La consciència social sobre el tema és fonamental. El suïcidi, encara avui, és vist per moltes persones com a símbol de feblesa i, per tant, és un fenomen rebutjat i això pot portar al jove a tancar-se en ell mateix i a no parlar del tema per vergonya. Per això, cal que tothom entengui que el suïcidi no és una tema sobre el qual fer bromes i que hem d'intentar eliminar.
En el suïcidi dels joves és vital el paper dels pares i dels professors, ja que en ells recau la tasca de detectar aquest problema perquè rarament són els joves els que prenen la iniciativa de demanar ajuda i si ho fan, ho diran a algú de confiança i és molt important que aquesta persona a la que el jove ha triat per confiar-hi no trenqui aquest sentiment de confiança.

Només un últim recordatori: cada quaranta segons una persona mor per suïcidi. 




Fonts:

Bostic JQ, Prince JB. Child and adolescent psychiatric disorders. In: Stern TA, Rosenbaum JF, Fava M, Biederman J, Rauch SL, eds. Massachusetts General Hospital Comprehensive Clinical Psychiatry. 1st ed. Philadelphia, Pa: Mosby Elsevier;2008:chap 69.

OMS

Parenting.org

Stopbullying.gov

Stop Ciberbullying


Youth Risk Behavior Surveillance System

Zuckerbrot RA, Cheung AH, Jenson PS, Stein REK. Identification, assessment, and initial management guidelines for adolescent depression in primary care. Pediatrics. 2007;120:e1299-e1312.




dissabte, 8 desembre de 2012

Wert: toro masoquista.

Una altra setmana, una nova barbaritat.

El senyor ministre espanyol, Wert, s'ha convertit en un vertader mal de cap i, a més, el major i més ràpid fabricant d'independentistes dels últims anys. Ja sé que ho sabieu, però és que a cada volta que aquest home obre la boca, n'amolla una de grossa. Com vos podeu imaginar, quan fa és encara més emocionant.

La darrera parida (parlarem una mica malament) és la següent, cito textualment: "Soy como un un toro bravo, me crezco con el castigo." *Pausa*. No m'ho invent, va dir això. I no, els catalanoparlants no som els únics que ara mateix el voldríem plantar en una plaça de bous a fer el seu paper. Tot això es deu a la polèmica proposta de llei educativa (LOMCE) que va fer fa uns dies i que no han provocat més que malestar a tothom (excepte els del PP, lògicament). Aquesta LOMCE reduiria la nostra llengua, el català, i totes les altres llengües cooficials diferents del castellà (com el PP balear diria). Això ha estat qualificat per molts com el major atac al català (i a totes les altres llengües citades) d'ençà que Espanya viu en "democràcia".

Aquesta proposta, a més d'indignant i tot això, fa riure i fa pena. Les eines d'Espanya per evitar que Catalunya esdevingui un nou estat són patètiques, a més d'etnocides o, fins i tot, genocides. Però, posem-nos un poc seriosos, ¿realment creuen que amb lleis com aquestes ens faran sentir més espanyols i evitaran així una cosa inevitable com és la independència de Catalunya? Després els il·lusos són els catalans, eh!

Però, ei, tranquils. Respirau, que aquesta panda de feixistes no acabaren ni amb la nostra llengua ni amb el nostre país ni amb nosaltres. Si ens mantenim forts, guanyarem. Cap fred i cor calent, amics!! La victòria serà nostra.

Per cert, acab de veure que Moritz Barcelona  farà camisetes amb el "Keep calm and speak Catalan" i en destinarà els beneficis a Som Escola (plataforma que lluita contra l'avantprojecte de Wert). Encara no han dit com aconseguir-la, però si esteu atents al seu Facebook i/o Twitter ja ho diran!

Força amics i amigues en la lluita i bona setmana!!

P.S.: El títol no és per fer befa. No gaire.

dilluns, 26 novembre de 2012

Guanya el Sí.

Sorpreses en els resultats de les eleccions catalanes: CiU cau en picat tot i que segueix com a primer força en solitari amb 50 escons; com a segona força apareix ERC que puja fins a 21 escons; després, sorprenentment, apareix el PSC amb 20 escons que només supera al PPC (19) per un escó; ja a més distància apareix ICV amb 13 escons; C's amb 9 i, gran notícia, entren les CUP amb 3 escons tot i que SI perden els 4 escons.

Sincerament, m'ha sorpès bastant la caiguda lliure de CiU i la no-caiguda lliure del PSC. Crec que tots ens esperàvem una caiguda, si més no, marcada del PSC i molt pocs s'esperaven un descens tan ampli de CiU. Tot i així, el CiU ha aconseguit mantenir-se en primera posició i, me sap greu per na Cospedal, però crec que la caiguda no ha sigut major gràcies a la vena independentista que li ha sortit en aquests últims mesos; i la seva caiguda pens que ha estat més per les retallades, per la inseguritat d'en Duran i per la fòbia d'en Mas a dir la paraula "independència".

Una cosa que m'ha fet prou gràcia és com veu Espanya aquest resultat. Creuen que com que CiU no ha aconseguit la majoria absoluta que reclamava per continuar cap al referèndum, el tema està tancat i Catalunya quedarà a Espanya. El que no entenen és que, primer, CiU no és l'únic partit independentista. De fet, dels quatre que hi ha, és el menys independentista de tots perquè també hi ha la plaga espanyolista d'Unió allà dins. Segon, només CiU ja té més escons que tots els partits unionistes junts (48),per tant, la independència segueix sent majoria en el Parlament. A més, el PSC probablement voti a favor de fer una consulta. I dic probablement perquè don per suposat que estarà d'acord amb la formulació de la pregunta i es farà enrere, com sempre. Federalistes...

Per tant, els resultats electorals no són tan dolents com diu Espanya (si no vos ho creieu, ja sabeu, anau a llegir diaris de fora) sempre i quan CiU no es faci enrere en el procés. Supòs que tots estem preocupats que falli això darrer, però tenint en compte el discurs de Mas després de guanyar, encara queda esperança. Això sí, cal que el poble català no afluixi, que segueixi pressionant a la Generalitat.

Finalment i com en totes les eleccions, manifestar la meva indignació per les actuacions del PP, dels seus apoderats més concretament, que simplement es van desplaçar a Catalunya per entorpir un acte de democràcia (un dels pocs que es fan -o l'únic) per tal d'evitar-ne un altre com n'és el referèndum. Cal recordar, a més, tots aquells catalans i catalanes a l'estranger que no pogueren votar degut també als entrebancs que el Govern espanyol posà. Si Espanya és un país democràtic, a mi que m'ho expliquin.

Única conclusió que se'n pot treure: el sí a la independència, o al referèndum com a mínim, guanya clarament.

dissabte, 24 novembre de 2012

25N

Demà és el dia. Demà, 25 de novembre de 2012, es celebren les eleccions catalanes. Unes eleccions que té tenen un rerefons que tothom sap: la independència.
Després de l'exitosa diada de l'11 de setembre, on quasi 2 milions de persones sortiren als carrers de Barcelona per reclamar la independència, el president de la Generalitat, Artur Mas, (amb l'aprovació del seu partit supòs) va posar el marxa el procés per arribar a Ítaca (com diria el gran Lluís Llach). Aquest procés comença en les eleccions de demà. De moment, les enquestes donen majoria (no absoluta) a CiU i la segona posició la lluiten ERC, PSC i PP. Altres partits com SI, CUP, IxC, C's...lluiten per obtenir el major nombre d'escons.

Partits pro-independència clars són: ERC, SI, CUP i IxC. CiU sembla que també, però no se'n pot estar segur del tot (cal recordar que Duran també està dins de CiU). Allò ideal hagués estat una coalició independentista, però, ja sabem que són incapaços de posar-se d'acord, àdhuc, en un tema tan important com aquest en què està en joc el futur de tots/es els/les catalans/es.
El PSC sembla que està en caiguda lliure, ja que es posicionen en el federalisme mentre alguns militants del PSOE qualifiquen els catalans de nazis. I és que pareix que s'han posat d'acord amb el PP que també no es va fer esperar gaire per començar a bombardejar insults i amenaces (a tots els nivells: militar, social, democràtic...fins i tot no han deixat votar a un munt de catalans i catalanes que viuen a l'estranger) cap a Catalunya i els catalans.  Però, ei, que això no ens ve de nou. Mirau si estaven acollonats que van haver de cridar l'Aznar, hà! No cal tenir-los por, tanmateix, el món ens dóna suport.


No fa falta que jo us expliqui les raons per les quals els catalans haurieu de votar a un partit independentista perquè hi haurà gent que ja ho hagi explicat molt millor que jo. El que sí que m'ha preocupat bastant en aquesta campanya és que les dues primeres forces independentistes (si posem a CiU com a partit independentista) han dit que en una Catalunya independent el castellà seria llengua cooficial amb el català. I això què cony és? És a dir, ens estem jugant aquí l'estat propi i aquests dos partits es jugaran la nostra llengua per aconseguir uns quants vots més?! Senyors d'ERC i CiU, el català només té una via per a exitir més enllà dels 300 anys que ara té d'esperança de vida, i aquest camí es diu: llengua única i oficial de la Catalunya independent. Em sembla molt noble per part seva que es preocupin pels habitants de Catalunya que no saben català, però, ei, que es posin les piles, que l'aprenguin. Els nostres avantpassats van haver d'aprendre el castellà i ningú no es va preocupar d'ells. No és una qüestió de venjança com podria semblar després de l'última oració, sinó que és qüestió de supervivència, de la supervivència de la nostra llengua. No pot ser que el català hagi hagut de lluitar 300 anys en un regne que no era el seu i ara hagi de lluitar X anys més en el seu propi país (que esper sigui una república i no un regne). Si realment es preocupen per aquestes persones que no saben català i viuen a Catalunya (no té sentit això, ja ho sé), idò facilitin-ne el seu aprenentatge, però no sacrifiquin la nostra llengua per aconseguir uns vots més.

Catalans, catalanes, ara m'adreço a vosaltres, des de Sa Roqueta (Mallorca per qui no ho hagi entès):
demà no sols està en joc el vostre futur, sinó que també ens juguem el futur dels Països Catalans. Perquè si demà votau independència (ara no m'importa si votau esquerres o dretes) obriu un nou camí per a tots els habitants dels Països Catalans. Nosaltres seguim els vostres actes per la tele, per la ràdio, per Internet o alguns amb sort ho viuen en directe, per això us demano que voteu independència. Per tots els que catalans i catalanes que són ha l'estranger i que l'Espanya opressora i feixista no ha deixat votar, pels vostres germans i germanes de les Balears, del País Valencià (i no Comunitat Valenciana com diu el PP), d'El Carxe, de la Catalunya Nord, de l'Alguer, de La Franja (que allà parlen català i no aragonès oriental). Per tots nosaltres, votau independència, votau llibertat.

dissabte, 29 setembre de 2012

Independència unilateral.


Espanya és un país caracteritzat per no respectar les llibertats dels pobles oprimits per uns altres països (lògic, tenint en compte que Espanya és un país opressor). L'exemple més recent (sense tenir en compte, de moment, Catalunya) és el Kosovo: aquest, es va declarar país independent l'any 2008 (el 10/09/2012 es va donar per acabat el procés) i, entre la llista de països que no reconeixen -ni reconeixeran -la seva independència s'hi troba Espanya (juntament amb Xina, Sèrbia, Sri Lanka, Rússia, Vietnam, etc.).

Per tant, no es pot (ni es podia ni es podrà) esperar que Espanya estigui d'acord o deixi via lliure a la independència de Catalunya. Això només deixa un camí possible: declarar la independència de forma unilateral, és a dir, obviant Espanya i anant directament a la resta dels països del món (on, tenint en compte altres episodis similars d'altres països, Catalunya seria reconeguda com a nou estat del món).

El juliol del 2010 el Tribunal Internacional de la Haia va dir que la declaració unilateral i la independència d'un país no vulnera cap llei internacional. Així doncs, la independència de Catalunya sols "vulneraria" les lleis espanyoles (fetes per nacionalistes espanyols). Per això, és necessari fer-ho de forma unilateral.

Amb això vull dir que no cal tenir por de les amenaces d'Espanya (intervenció militar, la Constitució...). Cal mantenir-se forts, units i amb les idees clares perquè la recompensa serà el present que pertoca als catalans d'ençà el 1714: la llibertat.


divendres, 20 juliol de 2012

Twitter, rescat i poc més

La censura ja és a Twitter. La xarxa social que, fins ara, presumia de ser el mitja on usuaris d'arreu del món podia parlar lliurement de qualsevol tema, s'ha rendit enfront de les grans empreses, multinacionals i governs. Els amos de Twitter han anunciat que eliminaran els tuits quan sigui necessari segons la legislació de cada país. Ja no erà necessari que els governs de cada país es preocupin de callar Twitter, ara aquesta companyia es posarà la soga al coll ella mateixa.

La resposta dels usuaris no es farà esperar i és que Twitter s'ha convertit en la xarxa de la revolució, gràcies a aquesta xarxa el món va conèixer la primavera àrab, va viure el naixement i el boom de DRY i 15M i va veure com els seus missatges s'expandien arreu del globus sembrant-hi llavors que després donarien nous fruits revolucionaris com Occupy Wall Street. Ara això serà història. Ara tornarem a l'època en què no sabíem què passava dins casa nostra. La revolució serà silenciada.

El que és cert és que Twitter depèn dels seus usuaris i, sincerament, hauria de fer un bon pensament si vol evitar que milions d'usuaris es donin la baixa, ja que molts d'ells van entrar a Twitter sols per estar al dia del que passa al seu país i arreu del món. No crec que sigui un moviment gaire intel·ligent per part d'aquesta companyia això de l'autocensura...els passarà factura.

D'altra banda, el català a les Balears ja està oficialment degradat a mèrit. Emperò, això no significa que la lluita s'hagi acabat. Tot el contrari, ara més que mai cal lluitar per la nostra llengua i donar mort als traidors del Govern Bauzá (un govern que cada dia està més demacrat, sols avui han dimitit 3 alts càrrecs i això tot just comença!!).

A més de tot això, avui (20 de juliol de 2012) és el 11è aniversari de l'assassinat de Carlo Giuliani a mans d'un carabinieri en una manifestació anticapitalista. Des d'aquí recordam aquest trist succès i una víctima més del capitalisme extremista.

I, per finalitzar, el País Valencià (ara diuen que no es pot dir així, que s'ha de dir Comunitat Valenciana) ha demanat el rescat al govern central. No és d'estranyar després de fetes tan insòlites com l'aeroport sense avions de Castelló, el circuit de F1, les diferents trames de corrupció, etc. De moment, el president Fabra no ha donat explicacions ni tampoc no ha comparegut per explicar el rescat.

Acab amb una foto (piqueu a damunt la paraula per veure la foto) de la manifestació #19J d'ahir a Palma. Molta gent. A veure si la gent desperta d'una vegada!!!


Bon cap de setmana culs florits!!